CONCLUSIONS

Després de l'estudi exhaustiu dut a terme en relació a la institució familiar desde diferents punts de vista; desde l'àmbit social, subjectiu, i humà fins al més objectiu o teòric, hem pogut observar com la vivenda pot emmirallar la societat i posar en crisi diferents problemàtiques generades pel capitalisme. En aquestes petites societats es perpetuen les jerarquies, ordres, ideologies... etc, de fet la família és el primer contacte amb la societat que tenim, ens ensenya a ser individus relacionals, a comportar-nos en el món, ens educa...

Funciona com a arma de doble tall per què per una banda ordena la societat i en ella es reflecteix el món, per tant perpetua el capitalisme, i al mateix temps el capitalisme es perpetua gràcies a ella, al igual que la majoria de sistemes sociològics que han regit el món al llarg de la història. Es nodreix del context, i el context d'ella. Per tant hem observat com aquesta institució tant aparentment "natural", respon a uns interessos socials molt vinculats a l'ordre social, el mercantilisme, i l'urbanitat.

Hem posat el focus en la seva dimensió més emocional, sensible o humana, ja al final és la que permet que no es qüestioni la seva persistència o les injustícies que s'hi troben. Com Brigitte Vasallo, ha aportat a la seva entrevista i havent entès el text de Happy Objects de la Sara Ahmed; col·locant la romantització de la família nuclear, l'amor i el vincle familiar com a Happy Objects, apareix un col·lapse social d'aquells ciutadans qui no formen part del cànon; que al final som quasi tots; se'ns sufoca per a convertir-nos en el "problema". Això explica problemàtiques de gènere, d'orientació sexual, de raça, psicològiques... És per això que amb la nostra performance com a prova final i avaluant els resultats podem afirmar que efectivament les disfuncions dins l'àmbit familiar reflecteixen un col·lapse d'un sistema antinatural subordinat al mercantilisme, la imatge i supeditat a un context caòtic patriarcal.