La manera en com habitem o ens relacionem amb l'entorn, hauria de ser natural, o si més no respondre a les necessitats que tenim com a éssers vius, i socials. Tanmateix tendeix a venir influenciada per un context que la formalitza.És per això la "família" entesa com a institució presenta un col·lapse, ja que es crea distancia entre terme i significat. El primer desplaçament es produeix en l'etimologia de la paraula. Etimològicament família ve del llatí. Deriva de "famulus" que vol dir servent o esclau. La família, era equivalent al patrimoni i incloïa parents i servents de l'amo.

De manera que el terme, des dels seus inicis està fortament lligat a la societat i el sistema en que s’emmarca.
Macroteoríes de la família com a institució, que responen al context
- FUNCIONALISTA
- EVOLUCIONISTA
- TEORÍA DEL CONFLICTE
- MARXISME
- FEMINISME (DONNA HARAWAY)
- SOCIOLOGÍA CRÍTICA

Definim període de temps: INDUSTRIALITZACIÓ FINS LA ACTUALITAT.
Encara que comparem amb els estudis antropològics de Morgan que exposa Engels al seu text “l’origen de la família, la propietat privada i l’estat”.

Per tant família + CONTEXT
- Propietat privada
- Patriarcat
- Economía (societat)
- Monogàmia

Las relaciones de la Familia varían según su propia realidad, lugar y clase dominante

Segons la teoria materialista el factor decisiu de la historia es produir tant mitjans d’existència com la perpetuació de la espècie. L’ordre social en el que viuen els homes d’una época o país, esta condicionat per aquestes dues maneres de produir.

Fins 1860, la religió monopolitzava tant tot els aspectes de la societat que la forma patriarcal de la família semblava que fos natural fins al punt de que no es valorava el període de promiscuïtat sexual que hi havia hagut a la historia. El estudio de la historia de la familia comienza en 1861, con el Derecho materno de Bachofen

Tesis:
1) Primitivament l’ésser humà va viure en una promiscuïtat sexual
2) Aquestes relacions exclouen de tota possibilitat d’establir la paternitat per tant la filiació només es compatava per la línia femenina.
3) A conseqüència, les dones com a únic progenitor gaudien d’un gran apreci i respecte que portava fins el domini femení absolut
4) El pas a la monogàmia, en el que la dona pertany a un sol home es fonamenta en la transgressió d’una antiquíssima llei religiosa : el dret que l’home té sobre la dona, aquesta transgressió que havia d’ésser castigada.
El pas de l’heterisme a la monogàmia segons l’autor es produeix a Grècia amb el desenvolupament de la religió, les divinitats, i noves idees.

J. F. MacLennan, parla del matrimoni per rapte. Planteja la pregunta ¿D’on prové la costum de la exogàmia?

L’ORÍGEN DE LA FAMÍLIA, la propietat privada i l’estat
FRIDERICH ENGELS – MARXISTA
MORGAN, ANCIENT SOCIETY
FRIDERICH ENGELS – MARXISTA
LA FAMÍLIA
Com diu Morgan, la família es l’element actiu, no queda estacionada sinó que passa d’una forma inferior a una superior a mesura que la societat evoluciona. Tanmateix, els sistemes de parentesc pel contrari, son passius, només després de llargs intervañs registren els progressos duts a terme per la família. Marx, afegeix que el mateix succeeix amb els sistemes polítics, jurídics, religiosos i filosòfics.

Va existir un esta primitiu en el que cada dona pertanyia igualment a tots els homes i cada home a totes les dones. Encara que actualment es negui aquest període inicial de la vida sexual de l’home. Es vol estalviar d’aquesta “vergonya” a la humanitat. Per a refutar aquesta teoria, es parla del punt de vista animal.

LETORNEAU La evolución del matrimonio y de la familia, 1888
“Entre mamífers no hi ha relació entre el grau de desenvolupament intelectual i LA forma d’unió sexual, es presenten totes les varietats de possibles agrupaments entre mascles i femelles”.

Les societats animals tenen cert valor per a extreure conclusions sobre les societats humanes. L’humà, només concep dues formes de família, la poligàmia i la monogàmia. En ambdós casos, només admetent un mascle adult o un marit. La gelosia. Es un sentiment que s’ha desenvolupat “tard” al igual que la idea del “incesto”. A la época primitiva era lícita la sexualitat entre marit, dona, germans i inclús pares.

1. FAMÍLIA CONSANGUÍNIA
La primera etapa de la família; es on els grups conjugals es classifiquen per generacions. El terme germans; designava un vincle carnal. Els vincles d’una parella creava germans i germanes entre sí que successivament eren els marits i mullers entre ells. El límit només existeix amb els progenitors.

2. LA FAMÍLIA PUNALÚA
El primer progrés en la organització de la família, consisteix en excloure els pares i els fills del comerç sexual recíproc. En aquest cas també s’exclouen als germans.
Això es tradueix en una societat matriarcal:

“cada diez o doce hombres tienen mujeres comunes, con la particularidad de que en la mayoría de los casos son hermanos y hermanas y padres e hijos», la mejor explicación que se puede dar es el matrimonio por grupos.”
“En ninguna forma de familia por grupos puede saberse con certeza quién es el padre de la criatura, pero sí se sabe quién es la madre. Aun cuando ésta llama hijos suyos a todos los de la familia común y tiene deberes maternales para con ellos, no por eso deja de distinguir a sus propios hijos entre los demás. Por tanto, es claro que en todas partes donde existe el matrimonio por grupos, la descendencia sólo puede establecerse por la línea materna, y por consiguiente, sólo se reconoce la línea femenina”
Al prohibir-se la llibertat sexual entre germans I germanes, es tanca un cercle de parents consanguinis per la línia femenina que no poden casar-se entre ells. Cercle que es consolida amb les institucions d’ordre social i religiós.
El rapte de dones es troba als inicis de la transició cap a la monogàmia.

3. LA FAMÍLIA SINDIÀSMICA

s’exigeix monogàmia estricta per les dones, però la poligàmia segueix com a dret de l’home.

El pas de la llibertat sexual a la monogàmia, succeeix amb la desaparició de la figura de la dona. La abolició de la filiació femenina i el dret hereditari matern, va degradar la dona i instaurar la societat patriarcal. L’Acumulació de riquesa i la invenció de la propietat privada, van començar crear una cultura dels diners inicialment per a sobreviure, que al anar lligada amb la responsabilitat de portar diners a casa del pare (divisió de treball – industrialització), va fer que fos necessària la filiació masculina, i així desapareixia el matriarcat.

D’altra banda un terme encorsetador del que parla Engels, i que exposa com a part de la tesi posterior a la naturalesa poligàmica que de forma més primitiva té l’humà es la MONOGAMIA. I la relació d’aquesta amb l’esclavitud i les clases socials:
la poligamia de un hombre era, evidentemente, un producto de la esclavitud, y se limitaba a las gentes de posición elevada. En la familia patriarcal semítica, el patriarca mismo y, a lo sumo, algunos de sus hijos viven como polígamos; los demás, se ven obligados a contentarse con una mujer. Así sucede hoy aún en todo el Oriente: la poligamia es un privilegio de los ricos y de los grandes,

4. LA FAMÍLIA MONOGÀMICA

Es fonamenta en el predomini de l’home, no respon a condicions natuals sinó a econòmiques, en el triomf de la propietat privada. La seva finalitat es procrear x a tenir hereus. à esclavitud i riquesa privada
1846 por MARX y ENGELS «La primera división del trabajo es la que se hizo entre el hombre y la mujer para la procreación de hijos».



ACTUALMENT MONOGAMIA: nació de la concentración de grandes riquezas en las mismas manos —las de un hombre— y del deseo de transmitir esas riquezas por herencia a los hijos de este hombre, excluyendo a los de cualquier otro.

Matrimoni burgés se funda en la posición social de los contrayentes y, por tanto, siempre es un matrimonio de conveniencia.

- CATÒLICS: Els pares concerten el matrimoni
- PROTESTANTS: El fill pot triar dona

Concepto burgués, el matrimonio era un contrato, una cuestión de Derecho, y, por cierto, la más importante de todas, pues disponía del cuerpo y del alma de dos seres humanos para toda su vida. Tanmateix en la classe obrera: La dona pot viure l’amor sexual. S’elimina la supremacía masculina. Industrialització: Dona al mercat, proveeix de diners.

La família individual moderna es fonamenta en la esclavitud domèstica de la dona i els fills, totes les famílies formen cèl·lules que interaccionen.

Por tanto, el matrimonio no se concertará con toda libertad sino cuando, suprimiéndose la producción capitalista y las condiciones de propiedad creadas por ella, se aparten las consideraciones económicas accesorias que aún ejercen tan poderosa influencia sobre la elección de los esposos. Entonces el matrimonio ya no tendrá más causa determinante que la inclinación recíproca. Por tanto, el matrimonio no se concertará con toda libertad sino cuando, suprimiéndose la producción capitalista y las condiciones de propiedad creadas por ella, se aparten las consideraciones económicas accesorias que aún ejercen tan poderosa influencia sobre la elección de los esposos. Entonces el matrimonio ya no tendrá más causa determinante que la inclinación recíproca.

LA FAMÍLIA COM A INSTITUCIÓ O SISTEMA SOCIAL: monogàmia de Engels : FAMILIA NUCLEAR

La família com a sistema social, s’entén com a organisme en el que hi existeixen uns rols i jerarquies, s’assimila a la concepció de la teoria funcionalista.

- A que respon el terme familia nuclear

Què vol dir el concepte família al camp de la sociologia?
Com a concepte bàsic, la família s’entén com a una institució social que agrupa individus en grups cooperatius encarregats de tenir i cuidar la seva descendència. Els seus membres estan vinculats entre sí per un vincle de sang, el matrimoni o l’adopció que es coneix com Parentesc. S’agrupen en unitats familiars. La família es extensa quan una unitat familiar inclou els pares, els fills i altres familiars, i es nuclear quan es composa pels pares i els fills.

El matrimoni, es una institució que entén una relació sancionada legalment que engloba la cooperació econòmica, la activitat sexual i la cura de la seva descendència; socialment s’espera que sigui un vincle vital. Existeixen certes pautes com seria la endogàmia, exogàmia, monogàmia o poligàmia.





EL FUNCIONALISME
És un paradigma teòric segons el qual la societat s’estructura segons un sistema complex on tots els aspectes de la societat (institucions, rols, normes, etc) compleixen propòsits i son indispensables per a la supervivència d’aquesta. Entén les estructures socials segons la funció que compleixen: la família per exemple contribueix al funcionament de la societat. Busca identificar les estructures de les que es composa i les accions que compleixen.

Sorgeix a Anglaterra a principis del segle XX basat en les ciències sociològiques i antropològiques, i les teories d’Émile Durkheim (un dels pares de la sociologia) i més recentment Talcott Parsons. Es caracteritza pel seu punt de vista empirista, i pel seu caràcter totalitzant. Utilitza el concepte “funció” per a explicar les relacions entre un tot i les seves parts diferenciades, que han de respondre a les “necessitats” del organisme.. Existeix una preocupació excessiva per l’ordre “natural” de les societats, i oblida les desigualtats i els conflictes socials.

L'ordre "imposat" que busca aquest moviment, xoca amb les relacions humanes que estan definides per la subjectivitat i la interacció dels individus. Oblida les diferències i tracta a tots els ciutadans com a subjectes o engranatges d'una màquina de la que han de formar una part concreta per a continuar funcionant. És per això, que el funcionalisme sumat a la revolució industrial, al context religiós i polític de 1930, es tradueix en nuclis familiars petits fàcils de controlar pel poder i definits pel cànon eclesiàstic. Actualment, amb l'arribada del capitalisme que està definit per l'individualisme i la "importància" de destacar per a sobreviure, la família cada cop s'ha tornat més petita per a poder "acumular" riquesa, i satisfer tots els desitjos que el sistema imposa sense necessitat de compartir-ho amb ningú més. Si no hi ha comunitat, no ens fa res oblidar les necessitats dels altres i només lluitem per nosaltres.





TALCOTT PARSONS I LA TEORÍA DELS SISTEMES
Parsons, definia 3 sistemes no materials que interaccionen entre si segons el concepte rol-estatus. L’estatus fa referencia a una posició dins el sistema estructural. De manera que es necessari un ordre jeràrquic. Per tant ell definia el FUNCIONALISME ESTRUCTURAL. Els sistemes que planteja son cultural, social i de la personalitat + un organisme conductual (organisme y el medi físic com a ambient social).

a) Sistema social:
Característiques:
- Procés d’interacció entre dos o més actors
- Existeix acció interdependent entre les metes individuals i els objectius col·lectius o valors compartits d’un consens d’expectatives i normatives.

b) Sistema de personalitat:
Característiques
- Compren les interrelacions de les accions d’un individu
- Aquestes accions s’organitzen per una estructura de necessitats-disposicions.
- Les accions dels individus responen a una organització de compatibilitat entre les necessitats dels altres individus. Les metes o normes socials d’un “actor” es veuen afectades o limitades per les que persegueixen o accepten altres.

c) Sistema cultural:
Característiques:
- Està constituït per la organització dels valors, normes i símbols que guien les eleccions dels actors i limiten les interaccions entre ells.
- Per tant no és empíric
- Els patrons de normes reguladores no poden estar formats per elements casuals o desconnectats es a dir han de ser “consistents”.
- Per tant es un patró de cultura on les diferents parts estan interrelacionades per a formes sistemes de valors. De creences i sistemes de símbols expressius.

ASSIGNACIÓ DE ROLS DES DEL PUNT DE VISTA DE PARSONS (FUNCIONALISME)
Dues clases primàries d’elements del sistema social:
1. Forma en que els actors es categoritzen com objectes d’orientació es a dir per les seves qualitats (edat, sexe, ubicació territorial, membres de la col·lectivitat), i capacitats.

2. Formes en les que els rols actuen i son definits, els tipus de patrons i la seva distribució.
Cada sistema social, ha de tenir una assignació d’orientacions davant dos tipus fonamental d’interès en els objectes. A més de que cada sistema té estructures de significació integratives es a dir, te rols que impliquen una responsabilitat institucionalitzada, i amb això una autoritat i prestigi superiors. Per a que el sistema operi, existeix l’educació social o socialització, on l’individu aprèn a operar dins l’estructura i pot decidir entre les alternatives en relació als rols dels sistema. Un mecanisme de control social, es per tant el PROCÉS DE MOTIVACIÓ, davant les expectatives que els rols als que aspiren duen a terme dins la societat,

LA FAMÍLIA I LA TEORÍA DE PARSONS

Parsons, considera que el sistema americà de família caracteritzat per l’aïllament de la família nuclear o conjugal, havia aconseguit apartar les interferències en la relació amb els papers “ocupacionals” dels membre que es guanyaven la seva pròpia vida.
La família americana es caracteritzava per compartir pressuposts econòmics comuns basats en els ingressos monetaris que provenien dels rols d’alguns membres individuals de la família i no d’un esforç col·lectiu. Tanmateix l’estatus d’aquests rols es trobava segregat del estatus de parentesc; una persona compta amb una feina com a individu no en funció al estatus que té dins la família. Per tant Parsons, veia Estats Units regit per una estructura de classes que tenia el seu origen en un sistema d’ocupacions, ja que dins la família existia la continuïtat en l’estatus de classe de generació i generació, i això impossibilitava una igualtat d’oportunitats. Tot i que es ressaltava el valor adquisitiu , al mateix temps es valoraven els vincles amb la família i la solidaritat en relació a aquests. Es determinava el estatus en base a l’èxit al treball, coexistint amb els vincles familiars.






LA RELIGIÓ I EL FUNCIONALISME I LA SOCIETAT INDUSTRIAL
EEUU à combinació del federalisme i separació entre església i estat va produir un sistema de “pluralisme denominacional”, que impossibilitava organitzar la religió com a estructura monolítica. Tanmateix, la societat americana, tenia una valors forment arrelats a la religió . De manera que per a instaurar aquest pluralisme era necessari definir els límits dins els quals un grup religiós podia ser legítim i determinan quines serien les normes entre les diferents pluralitats.

Quin és el paper el subjecte en tot el procés?

FUNCIONALISME INDUSTRIAL –> FUNCIONALISME DE SERVEIS

El funcionalisme metodològicament es basava en una noció sobre la qual el creixement de la concentració urbana estava lligat amb el sorgiment d’una economia fonamentalment industrial.

Defineix la revolució industrial com la causa fonamental de la urbanització contemporània. En els últims anys hem presenciat l’adaptació de la categoria de megalòpolis o megaciutats que responen a la urbanització recent, i s’associen amb concentracions majors de 6 o 8 milions d’habitants. Sassen, (2002) parla de ciutats globals definides a partir de les activitats terciàries: serveis financers i socials, ciutats multiculturals...Tanmateix la ciutat també es defineix des d’un punt de vista industrial-productiu, a partir del pas de la producció fordista a la post fordista i ara neofordista, que s’adequa a la modernitat tecnològica i a les condicions actuals.

Tanmateix en la configuració actual, les transformacions del model de desenvolupament es perceben a partir del canvi de la industrialització a la desindustrialització i a la terciarització de l’economia.

Com s’orienta la visió que estem construint sobre l’activitat fonamental de la metròpoli al segle XXI, quin és el paper del sector terciari?

Actualment hi ha un canvi de paradigma contextual que regeix el desenvolupament metropolità. Es prioritzen els serveis i la tecnologia, ja que es respon a un context globalitzat de comunicacions i comerç, on el desenvolupament econòmic local es percep a partir del reconeixement i la explotació del patrimoni que cada part de la ciutat implementa: ja sigui pels recursos naturals o pel patrimoni cultural. Es interessant perquè existeix una insistència lligada al passat històric per trobar l’ordre a la ciutat, i transformar-la de manera organitzada. Això es contraposa amb la fragmentació i la diferenciació que es presenta en el context actual. Tanmateix això es possible per el fenòmen de la moda que explica Zygmunt Baumann en el seu text “la cultura en el mundo de la modernidad líquida”. La moda, bascula entre la llibertat i la seguretat, trobant en la impossibilitat de trobar una certesa la seva font inesgotable d’energia. D’aquesta manera la necessitat de no perdre el fil com a la nova supervivència capitalista, fa que tot i la diferenciació es busqui una base de coneixement comuna a nivell social. D’altra banda, el poder pot exercir amb més llibertat quan existeix un consens ciutadà moral i existeix una “opinió pública”, o un mateix imaginari.

- Funcionalismo
- George Peter Murdock: “les 4 funcions esencials de la familia nuclear







LES FUNCIONS DE LA FAMÍLIA: ANÀLISI FUNCIONALISTA
Hi ha 4 objectius bàsics pels quals constitueix la columna vertebral de la societat (segons parsons i bale)
1. SOCIALITZACIÓ
2. REPRODUCCIÓ SOCIAL: la família proporciona una posició social a la descendència
3. REGULACIÓ ACTIVITAT SEXUAL
4. SEGURETAT MATERIAL I EMOCIONAL

Tanmateix entre la família com a institució central de la societat perpetua desigualtats mitjançant la reproducció social, propietat i herència (ENGELS). La família sorgeix per a identificar els hereus. Per a aconseguir això, es perpetua el PATRIARCAT.
- Les famílies converteixen a les dones en propietat econòmica i sexual dels homes: les dones actualment reben menors salaris que els homes, treballen en ocupacions més marginals i s’encarreguen de les tasques domèstiques, de manera que tot i que actualment la dona és al mercat laboral, continua arrelada a aquesta conceptualització de la que no port sortir. Entendre l’home com a “proveïdor” de la casa, es tradueix en una manca de relació afectiva amb els fills, la degradació de la dona...

Com s’entén la família des del punt de vista dels sistemes socials? Quina problemàtica existeix en la seva concepció?

Com es pot definir funcionalment una família en la modernitat?
LA FAMÍLIA COM A SISTEMA SOCIAL: MATRIMONI, I PARENTESC
Dins la teoria dels sistemes socials de Talcott Parsons, el seu focus (1955) adaptat al context en el que sorgeix està a la “família nuclear o aïllada”. Es tracta d’una institució caracteritzada per l’afectivitat, els particularisme, la adscripció i la difusitivat, en contraposició amb el sistema econòmic modern que busca la neutralitat afectiva el universalisme, la recompensa i la especialització.
Aquesta dualitat es tradueix en la imposició de rols a l’unitat familiar.
- PARE – MARIT: “líder instrumental”
- MARE – “ama de casa”
L’home només pot “estimar” una dona madura que compleixi el seu ROL de dona, mare i cònjuge.
Per a Parsons la família compleix una funcional social secundaria ja que la seva funció principal està destinada al “sistema de personalitat”.

La família com a sistema social: NIKLAS LUHMANN (sociòleg alemany funcionalista famós per formular la teoria dels sistemes socials)
SISTEMA DE COMUNICACIÓ I NO UN SISTEMA COMPOSAT D’HUMANS O DE RELACIONS ENTRE ELLS.
D’aquesta manera una societat moderna està diferenciada. El sistema social família, es diferencia com un sistema social autònom i perd la seva funció ordenadora de la societat, això es contraposa amb la ideologia de Parsons que posicionaven la família com a determinant per a crear la posició de la persona a la societat.

En la terminología antropològica, la família es tractada dins els estudis sobre els sistemes de parentesc. La família produeix parents per a la comunicació social: noms familiars, cognoms, cases... La família demana parents s’estimin aquests o no; funciona com a estructura social.

La filiació i no la procreació es part de la família. Es pot pertànyer a una familia on no existeixin relacions de consanguinitat. En canvi la “aliança” o “filiació” son requisits imprescindibles. La persona moderna pot no tenir fills però no pot evitar ésser reconegut com al “fill d’algú”.

La família moderna pot ser descrita com un sistema funcional de la societat, on la seva funció es la inclusió com a parent en una xarxa de comunicació íntima. El amor, tanmateix, no es el medi de la família, es el medi dels parents on es contrueixen les formes del sistema familiar. La universalitat de la família existeix en la seva segmentació (cognoms, noms familiars).

La actualitat i vigència de la família es veu latent en les demandes del matrimoni homosexual a nivell global, la demanda per a una major inclusió de les noves formes de família al sistema, o la lluita per la adopció legal.






CAPITALISME I FAMÍLIA POSMODERNA
Què és la família postmoderna?
- La mida de la casa ha disminuït
- Les dones son menys dependents
- La separació i el divorci son acceptables socialment
- Existeixen les famílies monoparentals, i homosexuals
- S’entén la convivència d’una parella sense necessitat de institucionalitzar-la com a matrimoni

PARADIGMA X PERPETUAR EL CAPITALISME:
La família, està intrinsecament relacionada amb la vida. En el sentit més purista; no existeix "família" en el sentit modern de la paraula, sino que existeix procreació i filiació. Tanmateix a nivell social la ONU recoeix la família com el mitja necessari per a preservar i transmetre valors culturals, es a dir el paradigma del món exterior als fills.

ASSIGNACIÓ DE ROLS DES DEL PUNT DE VISTA DE PARSONS (FUNCIONALISME)
2 CLASES primàries d’elements del sistema social:
1. Forma en que els actors es categoritzen com objectes d’orientació es a dir per les seves qualitats (edat, sexe, ubicació territorial, membres de la col·lectivitat), i capacitats.
2. Formes en les que els rols actuen i son definits, els tipus de patrons i la seva distribució.

TIPUS DE ROL:
Rol Prescrit:
És la conducta que s'espera de qui ocupa una determinada posició, son les idees que tenen els altres respecte a el paper en qüestió.
Rol Percebut:
És el conjunt de conductes que l'ocupant d'una posició creu que ha de dur a la pràctica. Aquesta percepció que té cada integrant de la família pel que fa a el paper que ha de complir es basa, per exemple, a models observats per l'individu en les seves famílies d'origen.
Rol Exercit:
És la forma en què una persona executa definitivament un paper específic, és a dir, les conductes que porta a terme realment.


TIPUS DE FAMILIES

1. Família nuclear (biparental)
2. Família monoparental
3. Família adoptiva
4. Família sense fills
5. Família de pares separats
6. Família composta
7. Família homoparental
8. Família extensa








IDENTIFICACIÓ DEL PROBLEMA:

CONSEQÜÈNCIES HUMANES/PSICOLÒGIQUES DE LA INSTITUCIÓ FAMILIA


PREGUNTA:

Les disfuncions familiars reflexen un col·lapse social?