MARC D'ESTUDI

És difícil emmarcar el terme família a causa de les diferents dinàmiques emergents en el context actual que rebutgen la conceptualització perpetuada per diferents institucions al llarg de la història. Al mateix temps la definició de família, segons el punt de vista institucional, polític, afectiu, mèdic, etc. des del qual s'abordi canvia radicalment de connotacions. A més, cada subjecte pot desenvolupar una visió íntima i totalment pròpia, que li dóna un significat concret per a ell. És per això que la manera òptima d'abordar el tema i comprendre la crisi que està travessant, o de la qual és víctima i reflex, és afirmant que és un terme que està i ha estat en continua evolució degut a certes pautes socials-històriques.

Històricament, la família ha tingut connotacions de nucli o organització bàsica social fonamentada en la unió d’un home i una dona amb la finalitat de procrear. Tanmateix, aquesta definició actualment no demana necessàriament la consanguinitat per tant es pot assumir com a un escenari de trobada social on cada subjecte es construeix la seva història personal que es materialitza en un vincle.

És pertinent puntualitzar que el primer "tipus" de família que va existir era matriarcal, ja que històricament ens hem emmarcat en una societat patriarcal que ha perpetuat unes jerarquies de poder concretes que hem integrat, i que és qüestionable que siguin naturals. Actualment, amb la incorporació de la dona al mercat laboral, les dinàmiques familiars han posat en crisi de forma evident, la figura femenina dins la institució. A la família li correspon: l'adequat funcionament biològic dels individus de la societat, la reproducció dels seus membres, la provisió de béns i serveis... la seva adequada integració a la societat, que els porti a ser ciutadans capitalistes. D'alguna manera defineix el sentit de la seva vida i consolida una motivació per preservar la supervivència individual i del grup.

Grup d'individus que lluita col·lectivament pel benestar de tots els seus integrants (estiguin o no units per un vincle sanguini) posant especial importància en les dimensions: afectiva, econòmica, psicològica, social i de consum.Des d'un punt de vista sociològic: grup de persones entrellaçades dins un sistema social vinculades per relacions de parentesc. Les seves funcions específiques estan regides per un sistema social que les determina.

Maxler i Mishler (1978): Grup intergeneracional de convivència que té una experiència d'intimitat que s'estén en el temps.Minuchin (https://es.wikipedia.org/wiki/Salvador_Minuchin) Sistema que es transforma a partir de la influència d'elements externs que modifiquen la seva dinàmica interna. "Conjunt invisible de demandes funcionals que organitzen la manera que interactuen els membres d'una família", les relacions i interaccions dels integrants estan CONDICIONADES per determinades NORMES DE COMPORTAMENT.

"Espai per la socialització de l'individu i el desenvolupament de l'afecte i satisfacció de necessitats sexuals, socials, emocionals i econòmiques, a més que és el primer agent transmissor de normes, valors, símbols. L'anàlisi de la família ens ajuda a comprendre el context. A comprendre el sistema. Les necessitats afectives, creences, objectius, frustracions, mancances, prioritats, rols... Serveixen com a exemple concret extrapolable a tots els diferents aspectes de la societat. Com ens organitzem de manera o no "natural" explica com ens relacionem amb el context.

DIFERENTS PERCEPCIONS SOCIOLÒGIQUES SOBRE EL TEMA

LA DINÀMICA FAMILIAR

Franco (1994) assenyala 3 aspectes bàsics:
1. La família com a estructura canviant segons el context històric, polític i social
2. La família com a estructura que transmet de les normes de comportament vigents del context als fills.
3. La dinàmica familiar particular interna i externa familiar.

La dinàmica familiar es compren com el teixit de relacions i vincles travessats per l’intercanvi de poder, comunicació i conflicte que es genera entre els seus membres. ES INDISPENSABLE pel “CORRECTE” funcionament de la família que cada integrant conegui i INTERIORITZI EL SEU ROL.

Esta caracteritzada per una sèrie de punts:

LA COMUNICACIÓ influenciada per les diferents subjectivitats familiars.
1. Bloquejada
2. Ferida: intercanvis basats en insults, crítiques destructives, silencis
3. Desplaçada: existeix un silenci creat perquè els membres no es veuen capaços de resoldre les seves diferencies.
4. Directa: expressió clara d’acords, desacords, que genera una unió entre els membres inclús en situacions de desacord i tensió.

La comunicació permet que l’ésser humà expressi com és i interactuí amb els altres de manera que es desenvolupa la capacitat social, individual, cultural en aquest intercanvi d’idees.

És NECESSARI que la comunicació estigui travessada per claredat JERARQUICA, ROLS, I ESPAIS HABITATS, per a que el vincle afectiu es protegeixi.

L’AFECTE com a PUNT CENTRAL
L’afecte és clau per a comprendre la dinàmica familiar. Els nens actuen d’acord amb els desitjos dels adults per aquesta “necessitat” d’ésser estimats. Les manifestacions d’afecte es veuen condicionades pels models de comportaments establerts pel rol de gènere i la dinàmica interna de la família.

AUTORITAT: EXERCICI DE PODER
RAE: la autoridad “es el crédito que por su mérito y fama, se da a una persona en determinada materia”. Desde la sociología la autoridad “significa la facultad que tiene una persona para orientar y determinar conducta de otras”
Les relacions humanes en societat estan travessades pels intercanvis de poder. En aquest cas, l’autoritat es vincula amb la funció de protecció i cura dels fills. Històricament es el pare qui té l’autoritat del nucli familiar: SOCIETAT PATRIARCAL.Però l’ingrés de la dona al mercat laboral ha generat noves dinàmiques: Minimització de la jerarquia i l’emancipació de la dona en la presa de decisions del nucli familiar.

La cultura ha estereotipat, caracteritzat i distingit comportaments tant per als homes com per a les dones. Homes: forts, segurs... Dones: emocionals, amoroses... La responsabilitat dels fills històricament vinculada a la dona, provoca que la treballadora es senti en cert grau culpable, estressada i incòmode perquè sent que té massa responsabilitats.
La família és l’escenari on els fills aprenen normes, regles, límits al mateix temps que legitimen comportaments, i rols “necessaris” per viure en societat. Qui dicta aquests rols?

ÉS LA FAMÍLIA UNA INSTITUCIÓ NATURAL?

La família està intrínsecament relacionada amb la vida. En el sentit més purista; no existeix "família" en el sentit modern de la paraula, sinó que existeix procreació i filiació. Tanmateix en l'àmbit social l'ONU reconeix la família com el mitjà necessari per a preservar i transmetre valors culturals, és a dir el paradigma del món exterior als fills. De manera que des de el punt de vista capitalista, la família és la primera institució o cèl·lula social a la que ens enfrontem com a individus. La família perpetua i justifica les característiques segons les quals construïm les bases de la nostra vida en societat; exemple: perpetua l'heterosexualitat. De manera que tot i ser una institució natural, no és natural la nostra manera d'organitzar-nos sinó que respon a uns factors contextuals externs.

LA RELACIÓ FAMÍLIA-SOCIETAT I LA SEVA REPERCUSSIÓ A LA AUTONOMÍA I RESPONSABILITAT DELS NENS

EL PRIMER I MÉS IMPORTANT AGENT SOCIALITZADOR DELS NENS ÉS LA FAMÍLIA.

Els canvis en la institució família, ocasionats per una sèrie de factors produïts al llarg de la història, repercuteixen decisivament a la funció de l’escola o als agents encarregats del procés educatiu. D’alguna manera aquestes dues institucions encarregades de la educació, es retroalimenten i construeixen mútuament responent a factors externs contextuals pertinents al context social o polític. L’escola no pot satisfer per si sola les necessitats formatives dels nens com a ciutadans, sinó que ha de comptar amb la col·laboració dels progenitors com agents prioritaris de la formació.

Al llarg de la història, la família semblava tenir una funció clara encarregant-se d’educar als fills i l’escola tenia el càrrec de formar en base a uns criteris preestablerts sobre una sèrie de continguts i coneixements. El paper de l’educació a la societat, on la “única formació” vàlida és la científica o empírica, és qüestionable ja que ens encarreguem de formar autòmats que no saben relacionar-se amb el món que els envolta així perdent la seva naturalesa més primària. Tanmateix en aquest cas ens referim a la formació d’individus socials, i de la influencia en les formes d’aprendre o de relacionar-se amb el coneixement que la família pot perpetuar en els fills. Cada vegada es fa més evident la necessitat d’implicar els pares a la vida dels centres educatius per a formar els ciutadans que la nostra societat “necessita”. L’estructura familiar contemporània, respon a factors polítics, econòmics, socials i culturals que ha desembocat en la convivència de diferents estructures i realitats familiars, de manera que una institució única i rígida no supleix les demandes.

La família se suposa que “ha de ser” el marc més important de la vida dels nens sent el seu context de referencia, on viuen les seves primeres relacions i vincles d’afecte amb les altres persones. El context on es senten segurs i confiats per a desplegar les seves habilitats i capacitats que van aprenent. I l’escola ha de ser el lloc on posin en pràctica les seves qualitats i les desenvolupin.
Bronfenbrenner (1987) defensa que el desenvolupament humà és resultat de la interacció entre l’organisme i l’ambient on es desenvolupa, per tant les realitats dins la família i l’escola amb les que es troba un nen son decisives en la seva evolució i desenvolupament.

Cal destacar que la organització del nucli familiar ha respost a canvis antropològics. Per exemple en períodes de guerra les famílies s’han organitzat en famílies “extenses”, es a dir la família “nuclear” (pare, mare i fills) + avis i altres generacions. En canvi en períodes individualistes que responen per exemple al Capitalisme, on l’objectiu o la lluita social està condicionada per la necessitat d’acumular riquesa i escalar dins el sistema, el nucli familiar es redueix a vegades fins l’individu. Actualment la idea de família s’ha resignificat:

1. Famílies monoparentals

2. Famílies amb pares més grans degut a canvis demogràfics de la reproducció

3. Introducció de la dona al món laboral

4. El canvi de percepció de la institució “matrimoni”; ja que ja no es veu per a tota la vida.

5. Canvis legislatius:
Aprovació de la llei del divorci el 22 de juny de 1981; que ha donat a lloc a separacions i divorcis i per tant ha canviar la manera de concebre la vida i les relacions sentimentals.

6. A això s’ha de sumar la societat competitiva, consumista i capitalista on el temps de la família es veu reduït en gran mesura.

Cas d’estudi: CASA DE BERNARDA ALBA

Obra de Lorca, un dels autors més importants de la Generació del 27. Gira al voltant d’un enfrontament entre la moral autoritària, que es representa en el personatge de Bernarda, que encarna el poder opressiu d’una societat que viu de les aparences coartada per una ètica excessivament rígida, i el desig natural pràcticament instintiu de llibertat ubicat en Adela.L’obra fa un enquadrament de la societat de la època, i una crítica cruent a través dels temes que desenvolupa, que en realitat expliquen un context històric col·lapsat que reflexat en una família crea un bloqueig que les porta al límit.

Cas d’estudi 2: DICCIONARI

f. Grup de persones emparentades entre sí que viuen juntes
f. Conjunt d’ascendents, descendents, colaterals i afins d’un llinatge
f. Fills o descendència.
f. Conjunt de persones que tenen alguna condició, opinió o tendència comú.
f. Conjunt d’objectes que presenten característiques comuns
f. Nombres de criats d’algú encara que no visquin dins d’un mateix domicili
f. Cos d’una ordre o religió o part considerable d’ella
f. coloq. Grup nombrós de persones
f. Biol. Taxonomía consittuïda per varis géneres naturals que posseeixen un gran nombre de característiques comunes.
f. ling. Conjunt de llengües que deriven una mateixa
f. ling. Conjunt de paraules vinculades per processos derivatius
loc.adj. Dit d’una persona que te antecessors situats en una posició privilegiada socialment.

Cas d’estudi 3: ESGLÉSIA

TERME “FAMÍLIA” A LA BÍBLIA
És la unitat social bàsica i universal que té la missió de transmetre la vida humana. Conforma un grup de persones lligades per vincles de parentesc o matrimoni que viuen juntes sota l’autoritat d’una d’elles i que practiquen una economía comú. Réplica de la societat. És una comunitat natural i afectiva que serveix per a la perpetuació de l'espècie humana.

“La fe cristiana, crida a il·lustrar l’ensenyança de les Escriptures per a preservar la institució família, que té el seu origen en la mateixa Creació”. “Tot ésser humà té dret a formar una família. La família com a unitat fonamental de la societat té el deure no només de procrear, sinó també de formar millors éssers humans i ciutadans”. Es interessant observar com les pràctiques i festivals religiosos, están enfocats cap a la família, o el concepte nuclear.
El Nou Testament, fa poca referencia a la família com a nucli afectiu, però sí que parla de la funcionalitat del vincle. S’utilitza com a reforç del matrimoni monògam i censura del divorci.

Mt 5:27-32
Pero yo os digo que el que repudia a su mujer, a no ser por causa de fornicación, hace que ella adultere; y el que se casa con la repudiada, comete adulterio.

Pau reforça els deures dels membres de la família, i reitera la responsabilitat econòmica recíproca dels membres
1 Ti 5:4
Pero si alguna viuda tiene hijos, o nietos, aprendan éstos primero a ser piadosos para con su propia familia, y a recompensar a sus padres; porque esto es lo bueno y agradable delante de Dios.

i la importància d’ensenyar la religió a casa. (Eph 6:4) Pau, també insisteix en la clara subordinació de la dona a la família Co 11:3;)( Ef 5:33),( Col 3:18)
Co 11:3
Pero quiero que sepáis que Cristo es la cabeza de todo varón, y el varón es la cabeza de la mujer, y Dios la cabeza de Cristo.
Pero toda mujer que ora o profetiza con la cabeza descubierta, afrenta su cabeza; porque lo mismo es que si se hubiese rapado.
Ef 5:22-24 Deberes sociales de la nueva vida
Las casadas estén sujetas a sus propios maridos, como al Señor;

El pare és responsable del bienestar econòmic d’aquells sobre qui té autoritat. S’espera que per evitar que la propietat privada passi a mans alienes, la família lluiti per mantenir-la. La llista de “possessions de l'home inclou muller, servents esclaus, béns i animals. La dona es descriu com a una subordinada de l’home tot i que ocupa la posició més alta de la casa. La seva responsabilitat recau en tenir fills (preferiblement nois) per a que assegurin la prosperitat econòmica i seguretat de la família. La dona, viu subjecte a l’autoritat protectora d’un parent masculí. Si es queda viuda, el seu parent home més proper passa a ser el seu tutor i protector. Existía la “dot”, el preu pel qual un home ”comprava” la filla d’algú. La intenció del preu era compensar el pare per la “pèrdua” dels serveis de la filla.

La llei de la primogenitura asseguraba una “porció” doble d'herència per a dret de naixement al fill més gran, encara que si la primogénita era una dona, la fortuna pasaba a algun dels homes de la casa. Es pinta clarament la condició inferior de la filla a la societat patriarcal. S’explica com se la podia vendre a l’esclavitud o a la prostitució per a que es pogués tornar a vendre després.
Ex 21:7-11
Si alguien vende a su hija como esclava, ésta no podrá quedar libre como los esclavos varones.

La vida de la filla es subordina a la del pare. Cap destacar que els fills poden ser condemnats a mort per desobeir al “cap de la família”. Aquesta llei s’exemplifica amb Abraham que está disposat a sacrificat al seu fill Isaac, Judà que ordena cremar a Tamar…El matrimoni, es concertat; s’utilitza com una “aliança” un contracte entre famílies i es consideraba que els desitjos subjectius de l'individu no eren vinculants.